La pesca pot considerar-se com una activitat de caça i de recol·lecció que té certes similituds amb l'agricultura. A diferència de les dues primeres, la pesca ha esdevingut una activitat econòmica important que avui dia pot tenir un caràcter industrial. Per això cal fer una primera distinció entre pesca industrial i pesca artesanal o de petita escala.

Al Mediterrani trobem pesqueres dels dos tipus. En tots dos casos, es tracta d'una activitat quotidiana, ja que s'ha de sortir a pescar dia rere dia; logística pel fet que es desenvolupa a partir d'un punt del litoral d'on se surt i on s'ha de tornar; aleatòria, perquè mai es pot saber què es pescarà; depredadora, en fonamentar-se en la destrucció de la presa. A més a més, és una activitat molt determinada per les condicions meteorològiques, que s'organitza en funció de la rapidesa en què es fa malbé el peix pescat i de forta dependència respecte al mercat. La pesca també és una activitat fonamentalment masculina, ja que tradicionalment, i per arreu, els pescadors solen ser homes. Es realitza sobre un medi que no és apropiable pridament, ni el mar ni els peixos ho són. Pescar demana esforç i coneixement del medi; és un treball arriscat i perilllós, en qué la dependència del pescador davant els elements naturals assoleix una dimensió especial i a voltes fins i tot mística. Per tot això, per a molts, la pesca és quelcom més que una activitat econòmica: és una forma d evida, una forma de veure el món, una forma de conèixer i relacionar-se amb la natura a més d´una forma de guanyar-se la vida. La pesca a petita escala, com la que es desenvolupa a una gran part de Catalunya, és una activitat que cal preservar i protegir.

Les arts pesqueres varien no només segons sigui l'espècie capturada, sinó pel lloc on es pesca.

Nanses. Són els coneguts cistells la boca dels quals permet l'entrada del peix, però no la seva sortida. S'utilitzen en aigües costaneres, sobretot per als crustacis, com la llagosta, llamàntol, gambes, cabra, nècores, llamprees i anguiles.

D'ham. Són els balancins, curricans, "chambeles" i uns altres. Tenen variats ormeigs. S'usen des de terra ferma i des d'embarcacions que pesquin en l'àrea costanera o en alta mar.

Fixos. Compostos per ormeigs de xarxa, que una vegada estesos impedeixen el pas dels peixos.

Tremalls, parcs, caps, "volantas" i "rascos", Tots de funcionament similar a la més coneguda d'aquestes arts: les almadraves que operen en la zona de l'Estret de Gibraltar per a la pesca de la tonyina.

Xarxa de cèrcol. Sobretot per a espècies com sardina, anxova i verat. Té dues variants, la cridada de pallet, en la qual un cap tanca la xarxa per sota, evitant l'escapada dels peixos, i la teranyina, que manca d'aquest mecanisme.

Arrossegament de fons. Són grans xarxes amb forma d'embut, que poden ser remolcades per un o dos vaixells. Tenen llastos per a rastellar el fons.

Arrossegament semipelàgic. Es mantenen obertes gràcies a panells hidrodinàmics i es desplacen suspeses en l'aigua; la seva profunditat es regula mitjançant la velocitat del vaixell.

Palangre. Una llargària cap que es manté en la superfície mitjançant boies i del que pengen altres línies amb hams. És la tècnica més difosa, s'empra tant en altura com en la pesca costanera i amb ella es capturen molt diverses espècies.